El Presidente de la Generalitat (ERC) y su consejero de economía (Junts per Catalunya) han reafirmado su apuesta por aprobar las cuentas públicas catalanas con el apoyo de la CUP a pesar de que el PSC y los Comunes (Podemos) han ofrecido su apoyo libre de cargas.
La perseverancia de ERC en su alianza con los antisistema de la CUP va más allá de la política declarativa, se ha acompañado de gestos concretos que todos ellos llevan implícitos costes en forma de menos empleo, menos inversión y, en consecuencia, más empobrecimiento colectivo e individual de Cataluña y los catalanes.
La decadencia catalana, término que se ha puesto de moda, no es una cuestión filosófica, ajena a la cotidianidad, es algo muy tangible que nos afecta a todos, tanto dentro de Cataluña como al resto del país por el peso, menguante, de la economía catalana en España.
Cuando hablamos de decadencia ¿en que se concreta y que efectos tiene? Veamos dos ejemplos: esta semana, que ahora finaliza, se celebró en Madrid una reunión para reivindicar la aceleración de las obras del Corredor Mediterráneo. La reunión la lideró Vicente Boluda, presidente de la Asociación Valenciana de Empresarios y principal empresario vinculado al puerto de Valencia, competidor directo del Port de Barcelona.
En la reunión estaba presente el presidente de la Generalitat….¡Valenciana! Ximo Puig apoyando la reivindicación de sus empresarios pero no acudió el presidente de la otra Generalitat, la catalana. Aragonés cree que España le es algo ajeno y no está para mezclarse con valencianos, murcianos y andaluces, el supremacismo tiene coste. Valencia es el segundo cliente interregional de Cataluña, con el 16,7% de los intercambios solo por detrás de Aragón y por delante de Madrid y Andalucía.
No ocuparse de la conexión férrea para facilitar la relación comercial entre catalanes y valencianos es un ejemplo de la decadencia que podemos cuantificar en inversiones de menos, transacciones que se dejarán de hacer y empresas que no facturarán. Aragonés es feliz en su aldea de Astérix, cerrado dentro de su mundo solo que sin la simpatía entrañable de los habitantes de la aldea gala… y con menos ganas de viajar.
El segundo ejemplo de decadencia, o lo que es lo mismo de política al servicio de la independencia a coste del futuro de la gente es el anuncio del Gobierno catalán para agradar a la CUP de abandonar el proyecto de Hard Rock en Vilaseca (Salou). Recordemos algunos datos: la propia Generalitat vendió mediante el INCASOL el solar a Hard Rock por un valor de 120 Millones de €. Ahora que el mismo que vendió el terreno no da permiso para ejecutarlo a la Generalitat, o sea, a Vd. y a mí, nos caerá una demanda de tomo y lomo que pagaremos Vd. y yo, no Pere Aragonés ni Eulalia Reguant ni Jaume Giró.
Los cupaires no quieren que los indios Seminola, dueños de Hard Rock, inviertan en Tarragona por capitalistas y especuladores y, en consecuencia, les pagarán previa sentencia judicial un pastizal. La inversión global de Hard Rock a la que Aragonés da carpetazo con tal de que Eulàlia Reguant, la prima catalana de Greta Thunberg, vote sus presupuestos es de 2.000 Millones de €.
Ese dinero era, entre otras cosas, para construir un espacio para conciertos con capacidad para 15.000 personas que llenarían hoteles y otros servicios, 75 tiendas de lujo y según los datos que había proporcionado la propia Generalitat catalana el proyecto creaba 11.500 empleos con un impacto económico de 1300 millones de €. En resumen el voto de la CUP es a costa del trabajo de 11.500 personas.
¿Qué es decadencia? Despreciar el Corredor Mediterráneo y arrodillarse frente a la Greta Thunberg catalana, de apellido Reguant, y sacrificar servilmente el empleo y las expectativas de futuro de 11.500 personas a cambio de mantener la Presidencia de la Generalitat. Lo de esta semana no es excepción ni casualidad, es lo habitual.
En Cataluña no hemos tocado fondo ni estamos cerca de llegar a él.
_________
_________
VERSIÓ EN CATALÀ
El President de la Generalitat (ERC) i el seu conseller d'economia (Junts per Catalunya) han reafirmat la seva aposta per aprovar els comptes públics catalans amb el suport de la CUP a pesar que el PSC i els Comuns (Podemos) han ofert el seu suport lliure de càrregues.
La perseverança d'ERC en la seva aliança amb els antisistema de la CUP va més enllà de la política declarativa, s'ha acompanyat de gestos concrets que tots ells porten implícits costos en forma de menys ocupació, menys inversió i, en conseqüència, més empobriment col·lectiu i individual de Catalunya i els catalans.
La decadència catalana, terme que s'ha posat de moda, no és una qüestió filosòfica, aliena a la quotidianitat, és una cosa molt tangible que ens afecta a tots, tant dins de Catalunya com a la resta del país pel pes, minvant, de l'economia catalana a Espanya.
Quan parlem de decadència En què es concreta i que efectes té? Vegem dos exemples: aquesta setmana, que ara finalitza, es va celebrar a Madrid una reunió per a reivindicar l'acceleració de les obres del Corredor Mediterrani. La reunió la va liderar Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris i principal empresari vinculat al port de València, competidor directe del Port de Barcelona.
En la reunió estava present el president de la Generalitat….Valenciana! Ximo Puig donant suport a la reivindicació dels seus empresaris però no va acudir el president de l'altra Generalitat, la catalana. Aragonés creu que Espanya li és una cosa aliena i no està per a barrejar-se amb valencians, murcians i andalusos, el supremacisme té cost. València és el segon client interregional de Catalunya, amb el 16,7% dels intercanvis sol per darrere d'Aragó i per davant de Madrid i Andalusia.
No ocupar-se de la connexió fèrria per a facilitar la relació comercial entre catalans i valencians és un exemple de la decadència que podem quantificar en inversions de menys, transaccions que es deixaran de fer i empreses que no facturaran. Aragonés és feliç en el seu llogaret de Astérix, tancat dins del seu món sol que sense la simpatia entranyable dels habitants del llogaret gal… i amb menys ganes de viatjar.
El segon exemple de decadència, o cosa que és el mateix de política al servei de la independència a cost del futur de la gent és l'anunci del Govern català per a agradar a la CUP d'abandonar el projecte de Hard Rock en Vilaseca (Salou). Recordem algunes dades: la mateixa Generalitat va vendre mitjançant el INCASOL el solar a Hard Rock per un valor de 120 Milions de €. Ara que el mateix que va vendre el terreny no dóna permís per a executar-lo a la Generalitat, és a dir, a Vostè i a mi, ens caurà una demanda de tom i llom que pagarem Vostè i jo, no Pere Aragonés ni Eulalia Reguant ni Jaume Giró.
Els cupaires no volen que els indis Seminola, amos de Hard Rock, inverteixin a Tarragona per capitalistes i especuladors i, en conseqüència, els pagaran prèvia sentència judicial un pasturatge. La inversió global de Hard Rock a la qual Aragonés dóna carpetada amb la condició que Eulàlia Reguant, la prima catalana de Greta Thunberg, voti els seus pressupostos és de 2.000 Milions de €.
Aquests diners era, entre altres coses, per a construir un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones que omplirien hotels i altres serveis, 75 botigues de luxe i segons les dades que havia proporcionat la mateixa Generalitat catalana el projecte creava 11.500 ocupacions amb un impacte econòmic de 1300 milions de €. En resum el vot de la CUP és a costa del treball de 11.500 persones.
Què és decadència? Menysprear el Corredor Mediterrani i agenollar-se enfront de la Greta Thunberg catalana, de cognom Reguant, i sacrificar servilment l'ocupació i les expectatives de futur de 11.500 persones a canvi de mantenir la Presidència de la Generalitat. Això d'aquesta setmana no és excepció ni casualitat, és l'habitual.
A Catalunya no hem tocat fons ni estem prop d'arribar a ell.