El Tribunal Supremo acaba de poner punto final a la inmersión. Hemos de repetirlo en voz alta, repetirlo y creerlo.
Entrará aire fresco que renovará nuestras escuelas, aire limpio que arrastrará lejos el monolingüismo y borrará las huellas de una discriminación que dura ya tres décadas. Volveremos a tener centros educativos donde se estudien las matemáticas, la historia o las ciencias en español, donde se debata utilizando catalán y castellano.
No es un sueño. Hemos superado la etapa más dura, llegar hasta aquí ha llevado muchos años, pero ahora tenemos una sentencia contundente que marca, de forma meridianamente clara a la Generalitat, cómo debe de actuar.
Los medios para impartir un mínimo del 25% de horas en español están disponibles, la escuela catalana tiene docentes preparados para impartir clases en castellano y abundante oferta de material didáctico para llevarlo a cabo de forma inmediata.
La justicia ha hablado, tenemos los medios, vivimos en un Estado de derecho, ¿qué falta? Falta la voluntad política para hacer cumplir la sentencia. La Generalitat amenaza con la desobediencia, el Gobierno de España con la irresponsabilidad de mirar “de nuevo” hacia otro lado y dejar que en Cataluña se siga incumpliendo la ley y aplicando la inmersión.
Pero esa sentencia nos da instrumentos, los ciudadanos catalanes padres de alumnos somos parte afectada de su incumplimiento.
La Asamblea por una Escuela Bilingüe lidera desde estos últimos años la lucha por el bilingüismo a través de la vía judicial. Estamos preparados y respaldados por otras muchas asociaciones, y todos juntos listos para enseñarle la puerta de salida al monolingüismo, a la imposición y a la discriminación.
Hoy les pido que unamos fuerzas y aprovechemos esta oportunidad. No podemos seguir guardando silencio, seguir haciendo creer al nacionalismo que el silencio es consentimiento. No podemos continuar admitiendo que nos traten como ciudadanos de segunda. Los catalanes castellanohablantes tenemos los mismos derechos que los catalanohablantes, hemos de negarnos a continuar levantando la mano para pedir permiso y poder ejercer nuestros derechos.
La escuela debe enseñar a nuestros hijos a convivir en una sociedad bilingüe, a querer a las dos lenguas de los catalanes, a dominarlas en un registro culto, a apreciar y valorar la cultura en catalán y en castellano, a poner punto final a la instrumentalización política de la lengua.
Hoy está en nuestras manos. No perdamos esta oportunidad.
_________
_________
VERSIÓ EN CATALÀ
El Tribunal Suprem acaba de posar punt final a la immersió. Hem de repetir-ho en veu alta, repetir-ho i creure-ho.
Entrarà aire fresc que renovarà les nostres escoles, aire net que arrossegarà lluny el monolingüisme i esborrarà les petjades d'una discriminació que dura ja tres dècades. Tornarem a tenir centres educatius on s'estudiïn les matemàtiques, la història o les ciències en espanyol, on es debati utilitzant català i castellà.
No és un somni. Hem superat l'etapa més dura, arribar fins aquí ha portat molts anys, però ara tenim una sentència contundent que marca, de forma claríssimament clara a la Generalitat, com ha d'actuar.
Els mitjans per a impartir un mínim del 25% d'hores en espanyol estan disponibles, l'escola catalana té docents preparats per a impartir classes en castellà i abundant oferta de material didàctic per a dur-ho a terme de manera immediata.
La justícia ha parlat, tenim els mitjans, vivim en un Estat de dret, què falta? Falta la voluntat política per a fer complir la sentència. La Generalitat amenaça amb la desobediència, el Govern d'Espanya amb la irresponsabilitat de mirar “de nou” cap a un altre costat i deixar que a Catalunya es continuï incomplint la llei i aplicant la immersió.
Però aquesta sentència ens dóna instruments, els ciutadans catalans pares d'alumnes som part afectada del seu incompliment. L'Assemblea per una Escola Bilingüe lidera des d'aquests últims anys la lluita pel bilingüisme a través de la via judicial. Estem preparats i recolzats per moltes altres associacions, i tots junts llestos per a ensenyar-li la porta de sortida al monolingüisme, a la imposició i a la discriminació.
Avui els demano que unim forces i aprofitem aquesta oportunitat. No podem continuar guardant silenci, continuar fent creure al nacionalisme que el silenci és consentiment. No podem continuar admetent que ens tractin com a ciutadans de segona. Els catalans castellanoparlants tenim els mateixos drets que els catalanoparlants, hem de negar-nos a continuar aixecant la mà per a demanar permís i poder exercir els nostres drets.
L'escola ha d'ensenyar als nostres fills a conviure en una societat bilingüe, a voler a les dues llengües dels catalans, a dominar-les en un registre culte, a apreciar i valorar la cultura en català i en castellà, a posar punt final a la instrumentalització política de la llengua.
Avui és a les nostres mans. No perdem aquesta oportunitat.